MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33386 (14 / March / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-10
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Bossoms Costa, Jordi, "D'Hipòcrates a Arnau de Vilanova? Aproximació a l'Abbreviacio regiminis acutorum", dins: Mensa, Jaume - Giralt, Sebastià - Arrizabalaga, Jon - Puig, Jaume de (eds.), La recepció de l'obra d'Arnau de Vilanova: Actes de la «IV Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Universitat Autònoma de Barcelona - Ateneu Universitari Sant Pacià (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 55), 2023, pp. 111-131.

Resum
Aquest treball versa sobre l'Abbreviacio regiminis acutorum, una síntesi del Regimen acutorum hipocràtic atribuïda al mestre Arnau de Vilanova. Aquest text, que també ha circulat sota el nom de Compendium regimenti acutorum, ha arribat a nosaltres a través d'una relativament sòlida tradició manuscrita i ha format part, a més, de diverses edicions generals renaixentistes del metge català. Mitjançant l'estudi del contingut i la tradició textual d'aquest text i del tractat hipocràtic que resumeix, es pretén, d'una banda, il·lustrar la rellevància d'Hipòcrates en el context de les facultats de medicina medievals i, d'altra banda, explorar la relació entre aquest autor i l'obra d'Arnau de Vilanova.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Fonts
Medicina - Pesta i altres malalties
Hipòcrates
URL
https:/​/​publicacions.iec.cat/​PopulaFitxa.do?moduleN ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).