MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36770 (26 / January / 2026)

Darrera modificació: 2026-01-23
Bases de dades: Sciència.cat

Belenguer, Ernest, Fernando el Católico, Madrid, Alianza (El libro de bolsillo: Historia, 126), 2025, 456 pp.

Resum
En 1469, Isabel I de Castilla y Fernando II de Aragón contrajeron matrimonio tras firmar las Capitulaciones de Cervera, mucho más favorables para Isabel que para Fernando. De alguna manera, el espíritu de ese acuerdo ha llegado hasta la historiografía contemporánea: se ha escrito mucho más sobre Isabel la Católica que sobre Fernando. La presente biografía a cargo de Ernest Belenguer, uno de los mayores expertos en su figura, establece las líneas maestras que guiaron la trayectoria política y vital del Rey Católico. Profusamente documentado y apoyado en abundantes fuentes primarias, la lectura de este libro supone un viaje estimulante a los entresijos de la acción de gobierno del príncipe que sirvió de modelo a Maquiavelo.
Matèries
Ferran el Catòlic
Biografia
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).