MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37160 (11 / July / 2026)

Darrera modificació: 2026-05-14
Bases de dades: Sciència.cat

Udaondo Alegre, Juan, "«If you want to pray to Mercury, wear the garments of a scribe:» kuttāb, udabāʾ, and readers of the Ghāyat al-Ḥakīm in the court of ʿAbd al-Raḥmān III", Journal of Medieval Iberian Studies, 14/2 (2022), 201-233.

Resum
This work addresses the question of the intended audience of the Ghāyat al-Ḥakīm, the famous Andalusi treatise on magic, better known by its Latin moniker, Picatrix. I propose that a substantial portion of the Ghāya's readers were scribes, or kuttāb, in the tenth-century caliphate of Cordova. Many of these scribes were considered udabāʾ; that is, those who possessed adab, an elusive yet ubiquitous term in Islamic culture. The concept of adab, scribal culture, and magic traveled to al-Andalus in similar ways and at similar times, and they reached their apex in two figures: Ibn Rabbih and al-Qurṭubī. I argue that, in the Ghāya's spells and rituals, these kuttāb and udabāʾ could find not only a shortcut to acquire abilities vital to their work but also more dubious ways to promote themselves in a difficult political environment. Further, I show that sections of the Ghāya potentially allowed these officials to establish contact with the “supreme scribe,” the personified planet Mercury, who is closely related to the mythical sage Hermes Trismegistus.
Matèries
Màgia
Àrab
Recepció
URL
https:/​/​doi.org/​10.1080/​17546559.2022.2075557
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).