MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37633 (06 / November / 2026)

Darrera modificació: 2026-10-27

Cruselles Gómez, José M., Llibre de censals, memòries familiars i altres negocis del notari Antoni Llopis, ciutadà de València (1453-1493), València, Publicacions de la Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua (Fonts Històriques Valencianes, 94), 2026, 392 pp.

Resum
Antoni Llopis, notari de la ciutat de València, va exercir la seua professió entre 1433 i 1491, pocs anys abans de la seua mort. Al llarg de quaranta-sis anys va dirigir l'escrivania de la cort del governador de València, una tasca que va compaginar amb l'exercici de la fe pública i els serveis de representació per als seus clients particulars. En 1453 va obrir un llibre on registrà assumptes personals i familiars, i va incloure-hi comptes de diversa natura: censals, deutes, memorials de despeses i de pagaments. També una relació de matrimonis, naixements i defuncions, els èxits professionals dels seus fills, la correspondència privada, les lletres de canvi, albarans autògrafs... El manuscrit reflecteix el comportament econòmic de l'autor, les seues aspiracions socials i les seues preocupacions personals. Sintetitza la història d'una família que, dins del món urbà del segle xv, no practicava cap activitat productiva ni comercial, sinó que estava arrelada a la pràctica jurídica i la burocràcia administrativa, professions molt especialitzades que exigien dilatats períodes d'aprenentatge i oneroses inversions financeres que, per a les gents situades en posicions intermèdies de l'escala de les fortunes, permetien l'accés a competències molt apreciades en aquella societat, i a les corresponents recompenses.
Matèries
Notariat
Medicina
Dret
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).