MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11508 (11 / July / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV – Minutes, 49

Publicació de la fitxa: 2026-05-17
Darrera modificació: 2026-06-30
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Apel·lacióBandositatsDoctorFísicMestreMetge municipalSalari

Llocs / territoris

Territoris:Itàlia (península)Nàpols (regne)Sicília (regne/illa)
Localitats:Bolonya [Bologna]Sciacca (Sicília)Tràpani

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV
Signatura:Minutes, 49
Òlim:23 (al dors)

Data i lloc

Datació:estimada
Data: juliol 1418
Lloc:Sciacca (Sicília)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Micheli de Micheli, de la contrada de Sciacca (Sicília), doctor en medicina per la Universitat de Bolonya, en una súplica autògrafa, demana a Alfons IV el Magnànim que ordeni al municipi de Sciacca que l'admeti com a metge municipal, atès que s'hi va negar per la influència d'uns seus enemics que dominaven la ciutat i el van obligar a exiliar-se a Tràpani mentre contractaven un altre metge del regne de Nàpols, en greu detriment dels habitants, que no tenien l'assistència mèdica adient. El rei accepta la petició i resol ordenar a les autoritats de la ciutat i al lloctinent del regne que procedeixin en conseqüència.
Persones relacionades
1. Micheli de Micheli (fl. 1418) - atorgant
2. Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) - destinatari

Text

Transcripció:«[...] [pri]nceps [...] [...]es. — Coram sacram et sanctam atque preexcellentissimam vestram regiam maiestatem, genibus flexis, [humi]liter exponit vester humilis et fidelis vassallus magister Micael de [M]icae[l], siculus, de terra Sacce, medecine doctor, quod, veniente? ipso doctore approbato in medicina de partibus Bunonie et applicato in terra Sacce predicta, petiit habere salarium de universitate terre prefate, prout est de more et antiqua observancia, et aliqui eius inimici qui sunt temporis in terra predicta prevalebant propter parcialitatem et discrimina temporum preteritorum cum certis eorum amicis respondiderunt dicto exponenti quod dicta universitas non poterat sibi salarium tribuere, et hoc in odium et non modicum preiudicium exponenti prefati, taliter et in tantum quod sibi oportuit accedere cum tota eius familia extra eius propriam patriam ad hoc ut possit vivere, et sic extra dictam patriam moratus est per annos quatuor et [Tra]panis moratur. Deinde dicti eius inimici, videntes ipsum exponentem extra eius patriam, perquisiverunt et habuerunt alium medicum forensem, de regno Neapolis, et sibi dederunt salarium in detrimentum exponentis eiusdem. Idcirco, ipse sacre et sancte ac excellentissime maiestati vestre humiliter supplicat de oportuno iuris remedio provideri [...] sibi peteat? quod placeat [face]re? vestre regie [maiestati] mandare expresse universitati iamdicte seu officialibus ibi existentibus quod [...] [com]pellantur proprii et [...]ci habitatores, vassalli vestre maiestatis, qui tenentur vestre sacre et sancte maiestati servire, et capiantur forenses de dicto regno Neapolis, quod sunt alterius dominacionis, et vestra, vadant ad panem ingre[...]dum quare sic dictus supplicans passus est quatuor annos, sed quod prefatus supplicans sit eis circa premissa recommissus ac sibi dent et tribuant salarium condecentem doctori in medecina approbato, et hoc cum consilio totius universitatis et non quod stet in determinacione decem vel duodecim, quare totius populis universitatis iamdicte, exceptis? octo vel decem, vult ipsum supplicantem, et multi amici, et attinentes ipsius plu[res homines] periunt occasione remedii boni medici non habentur quando eis contingit aliquid [...]li, silicet decem vel duodecim manutenent supradictum neapolitanum, magis [...] quam in utilitatem populi, sed sit he[...] de[...]macro ad minus? in agregatione [...] hominum, ut prefatus supplicans possit et valeat in dicta eius propria patria pacifice et sine odio vivere et sit in servicio vestre sacre, sancte ac preexcellentissime regie maiestatis in omnibus que sunt et etiam possunt contingere. Altissimus et cetera». — [Al peu, de mà d'un escrivà de la Cancelleria reial, en dues columnes:] «Scribatur universitati et vicegerentibus ut supplicatur. | Provisa in consilio die .XXIIIª. julii anno Domini .Mº.CCCCº.XVIIIº.». — [Al dors, a l'esquerra, de mà del suplicant:] «Supplicacio. Provisa. Magistro Micaele de Micaele, [in me]dicina doctore, siculo, de terra Sacce, humili et fideli vassallo sacre, sancte ac [pree]xcellentissime regie [mai]estatis». — [Al dors, a la dreta, de mà d'un escrivà de la Cancelleria:] «Cuiusdam medicus civitatis Trapane. Provisa».

Observacions

Sense data, però probablement de juliol de 1418. La data de 23 de juliol d'aquest any que consta al peu és la de la decisió reial.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).