MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11567 (06 / November / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1580, f. 68rv

Publicació de la fitxa: 2026-10-29
Darrera modificació: 2026-10-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud Domingo
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Excomunió – Físic – Jueus – Metge (minories) – Rabí

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1580, f. 68rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 març 1371
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Elionor mana a Domènec Costa, batlle de València, que obligui als prohoms jueus a mantenir i guardar el vet i alatma (excomunió temporal) ratificada per Ferrer Saiol, jutge delegat, sota pena de 500 morabatins. Ferrer Saiol, protonotari de la reina, que havia estat comissionat sobre el present assumpte juntament amb Miquel Palau, escrivà de la tresoreria de la reina, ocupat aleshores en altres negocis, amb l'assessorament de Pere Sacalm, doctor en lleis, conseller i oïdor de la cort del rei, va pronunciar sentència (de fet el que fa és ratificar la sentència del rabí donada el primer dia del mes). És Jucef Abeniuba, el rabí elegit, en presència de l'oficial del bisbe, per les autoritats de l'aljama de València (els mateixos acusats), qui condemna a l'excomunió temporal (vetici et alatma, en hebreu niddui) a Umer Tauell, Vives Xaprut, Salomó Abenmarueç, adelantats, Abraham Abnajub, síndic de l'aljama, i Astruc Xucran, Jucef Letoix, menor d'edat, Jafudà Abdolaçiç, i altres jueus mencionats en el document hebreu aportat en el judici.
Persones relacionades
1. Umer Tauell (III) (fl. 1358 – 1393) - acusat
2. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - ordenant
3. Ferrer Saiol (fl. 1349 - 1385) - jutge

Observacions

L'excomunió temporal (dictamen correspon sempre a l'autoritat espiritual jueva, és a dir, al rabins; però normalment el braç executor eren els oficials reials ordinaris: veguers, justícies i batlles) comporta (tal com consta en la provisió de la reina i que ha d'observar el batlle de València): “No permeteu que ells ni cap d'ells siguin absolts per capellà, o per qualsevol altre jueu, a menys que haguem ordenat concedir-ho especialment. I prohibiu que ells, cadascun d'ells i la seva descendència, siguin enterrats en els cementiris dels jueus; així mateix, prohibiu-los participar i comunicar-se amb els altres de l'aljama, els quals, sota la dita pena, no gosin prestar-los cap ajut ni dir les oracions, separats a més de quatre alnes; ni contreure matrimonis amb ells ni amb la seva descendència, tal com nosaltres i els ritus dels jueus transmetem en aquesta forma”.
Els jueus disposaven també de l'excomunió permanent, l'herem. L'excomunió era l'arma dissenyada des d'antic per combatre bàsicament els malsins. La delació era el crim menys tolerat entre els jueus i perseguit des de sempre amb l'excomunió. Agraïment: Gemma Escribà.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).