MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10568 (09 / September / 2026)

Abraham Bonastruc (fl. Barcelona, 1160 – 1162)

Creació de la fitxa: 2026-08-30
Darrera modificació: 2026-09-06
Categoria social i professional
alfaquí - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Comte Ramon Berenguer IV
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Lleida
Comentaris
Alfaquí (savi en dret, metge, traductor, conseller) jueu de Barcelona, al servei del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162), per al qual potser també feu de prestamista. El 1160 el comte li concedí que pogués construir i explotar uns banys públics a Barcelona, prop del Castell Nou (després anomenats els "banys nous" de la ciutat), compartint despeses i guanys amb ell, i que no es poguessin construir més banys a la ciutat, i li'n donà la tercera part en franc alou (Vllanueva 1851; Carreras 1903-1904; Carreras 1909-1910; Roca 1920; Carreras 1928; Baer 1929-1936; Baer 1981; Cardoner & Danon 1985). El febrer de 1162 figura com a fiador i testimoni d'un elevat préstec fet al comte durant el setge del castell dels Baus, a Provença (Bofarull 1909-1913; Baer 1929-1936), i, per tant, acompanyà el comte al viatge a Torí per entrevistar-se amb l'emperador Frederic I Barba-roja (c. 1123 – 1190) durant el qual morí (6/08/1162). Sembla que ja no va estar al servei d'Alfons I el Cast o el Trobador (1157 – 1196) perquè, a l'octubre de 1162, havent tornat a Catalunya, establí a cens una casa que tenia a Lleida i en l'acta s'identifica com Abraham, «qui fui alfachim comitis barchinonensis» (Schwab-Miret 1916; Baer 1929-1936). Casat amb Druda (esposa d'Abraham Bonastruc) (fl. 1199), tingueren dos fills supervivents, Azday i Salomó. El 1199, quan Abraham ja era mort, la vídua i els fills van vendre aquella tercera part dels banys a Guillem Durfort (fl. s. XII ex. - XIII in.) (Villanueva 1851, etc.). — Formes antigues del nom: «Abram», «Abraim», «Bonastruch» (llatí/català).
Bibliografia
Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 18 (1851), pp. 137-138 i 294-297, doc. 5-7
Carreras i Candi (1903-1904), "Les aygues y banys de Barcelona", pp. 133-134
Carreras Candi (1909-1910), "Evolució històrica dels juheus ...", p. 411
Bofarull i Sans (1909 - 1913), "Jaime I y los judíos", p. 829
Schwab - Miret i Sans (1916), "Nouveaux documents des juifs ...", p. 566
Roca (1920), Ordinacions del Hospital General ..., p. 13
Carreras i Candi (1928), "L’aljama de juheus de Tortosa", p. 33
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 22-24, doc. 33 i 35, i p. 1021
Baer (1981), Historia de los judíos en la ..., vol. 1, p. 45
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Abraham Al Faquim'
Enllaços
TDHLE , s. v. alfaquín
Atorgant als documents
Barcelona - ACB - Diversorum – C, capsa 4, núm. 34 – Establiment emfitèutic, Personal/familiar – 23 octubre 1162
Avalador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Ramon Berenguer IV – apèndix, núm. 9 – Debitori, Reial – febrer 1162
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Concessió, Reial – 9 juny 1160
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Compravenda, Personal/familiar – 10 juny 1199
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Donació, Reial – juny 1199

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).