MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6486 (06 / November / 2026)

Alfons de Poitiers (Poissy, Illa de França, 1220 – Corneto, Toscana, 1271)

Creació de la fitxa: 2022-04-06
Darrera modificació: 2026-11-05
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Príncep de sang reial francès, germà de Lluís IX de França (1214 – 1270) i de Carles I de Nàpols (1226 – 1285). Comte de Poitiers i de Saintonge, i senyor de la Terra reial d'Alvèrnia, per donació del seu pare Lluís VIII de França (1225), títols als quals afegí els de comte de Tolosa i marquès de Provença (Alfons III de Tolosa) pel seu matrimoni (1237) amb Joana, filla i hereva del comte i marquès Ramon VII (mort el 1249). Tots aquests dominis en feren un dels homes més rics i influents de França. Fou mà dreta del seu germà Lluís IX per a la reducció de la presència anglesa a França i per a la submissió d'Occitània. Participà a la VII croada, a Egipte (1249), on fou fet presoner amb els seus germans i tot seguit alliberat. Quan tornà a França, patí una paràlisi que es complicà amb una oftàlmia (hivern 1251-1252), per a la qual buscà l'ajut d'Abrahim (fl. c. 1252 – 1253) a través del seu vassall Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269). A la mort de la seva mare, Blanca de Castella (27/11/1252), fou regent del regne fins a la tornada del rei (1254). Al costat de Lluís IX, també participà en la VIII croada, a Tunis (1270), de la qual tornà malalt i morí a Itàlia durant el viatge de retorn.
Bibliografia
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., pp. 117-144
Ducluzeau (2006), Alphonse de Poitiers: frère ...
Luard (1872-1883), Matthaei Parisiensis, monachi ..., vol. 5, pp. 311-312 (paràlisi)
Paris (1840-1841), Grande chronique, vol. 7 pp. 309-310 (paràlisi)
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Imago Mundi
Destinatari als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253
Temes
Desclot, Bernat (m. 1288), Llibre del rei En Pere >> Cap. 4: «En qual manera lo rei En Pere d'Aragó engendrà son fill lo rei En Jacme, qui pres Mallorques»

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).