MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom697 (06 / November / 2026)

Martí, Bartomeu (c. 1382 – València?, 1462)

Creació de la fitxa: 2008-07-16
Darrera modificació: 2026-10-27
Categoria social i professional
examinador - físic-cirurgià - mestre - protometge
Activitat professional
Hospital - Patró: Eclesiàstic - Patró: Noble
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge cirurgià format en medicina (físic-cirurgià). Mestre en arts i en medicina. Ciutadà de València. Va estar casat amb Petronilla, la qual fou en 1458 padrina de la confirmació de Jeroni, fill del notari Antoni Llopis. Fou metge del convent cistercenc de Santa Maria de la Saïdia (c. 1444-1461); va ser metge de l'hospital dels Innocents (1436-1466); metge d'Isabel de Borja, mare de Roderic de Borja (Alexandre VI) i de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), esposa d'Alfons el Magnànim, a la qual atengué en la darrera malaltia, i examinador de metges de la ciutat i regne de València en els anys 1419, 1421, 1422, 1428, 1431, 1437, 1440, 1455 i 1458. El 1445 participà en una autòpsia pericial a València, ordenada per Maria de Castella (1406 – 1458) (Cardoner 1973, amb la data 1441 errònia) i també en altres casos per als que fou requerit (troballa d'un cos incorrupte, enverinaments). Es conserva l'inventari dels seus béns (Garcia Ballester 1866-1967 ed. la biblioteca; Cifuentes 2006), i també el del seu fill Pere Martí (m. 1506). -- Vegeu Bartomeu (fl. s. XV últim quart).
Bibliografia
Garcia Ballester (1966-1967), "Tres bibliotecas médicas en la ...", pp. 385-392 (biblioteca)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 177 (autòpsia)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 114 (llibre en català a l'inventari)
Ferragud Domingo (2015), "Religiositat i medicina a la ...", p. 138 (peritatge cos incorrupte)
Ferragud (2016), "Los peritajes médicos en la ...", p. 188 (peritatge enverinament)
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 86-87, 115 (confirmació del pare i atenció a la reina Maria)
Miralles (2011), Crònica i dietari del capellà d ..., p. 316 (defunció)
Cruselles Gómez (2026), Llibre de censals, memòries ..., p. 163
Posseïdor a les obres

Anònim. Llunari (referències genèriques)

Benvingut Graffeo (fl. s. XIII-2). De morbis oculorum

—— [Traducció-Català] Benvingut Graffeo (fl. s. XIII-2). Llibre de les malalties dels ulls. Traductor: Anònim

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm. – Àpoca, Notarial – 13 octubre 1447
València - ARV - Registres notarials – vol. 2428, f. 266rv – Vària, Notarial – 26 juliol 1431
Comprador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2734, s. f. – Compravenda, Notarial – 8 març 1438
Fiançador als documents
València - AHMV – Llibre d'aveïnaments, b3-4, mà 4, f. 16v. – Aveïnament, Municipal – 11 març 1426
Testimoni als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 9520. s. f. – Testament, Notarial – 9 abril 1453

Lluís Cifuentes / Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).