MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom709 (14 / March / 2026)

Baron, Roger (fl. Montpeller, s. XIII)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2026-03-10
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: França (regne) - Montpeller (senyoria)
Localitats: Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge, potser de Normandia i format a París o a Montpeller, d'on sembla que fou professor i, segons un ms., canceller de la Facultat de Medicina. Tanmateix, aquestes dades depenen de la informació present als manuscrits de la seva obra, un compendi medicopràctic de gran difusió els manuscrits més antics del qual són del segle XIII, i en general nombrosos. Així, un manuscrit del segle XIII diu que era canceller de la Universitat de Montpeller, un del segle XIV l'anomena "Rogerius de Normannia", i un altre en francès del segle XV l'anomena "maistre Rogier de Baron, cirurgien et maistre licencié à Paris". No s'ha estudiat què hi pot haver de cert i què de manipulat en aquestes informacions. Sembla més creïble la pertinença a Montpeller, atès que Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396) el cita entre els mestres montpellerins i també apareix citat en unes qüestions disputades d'aquest origen, mentre que a la traducció francesa del s. XV s'adaptaria el referent geogràfic i acadèmic a París per satisfer el seu públic. També és citat per John of Gaddesden (Rosa medicine o Rosa anglica, s. XIV-1), potser format a Montpeller. La seva Practica, coneguda també com Rogerina, fou citada com a contemporània o pròxima en el temps al comentari de Jean de Saint-Amand a l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, escrita vers 1262-1280, i el capítol sobre les malalties dels ulls és molt semblant al de Teodoric Borgognoni, Cyrurgia seu Filia principis (quatre versions de c. 1240-1270). Pansier (1904) interpretà que Roger el copià de Teodoric i en deduí una cronologia per a l'autor en l'últim terç del segle XIII; Wickersheimer (1936) optà per ser més prudent. Bosc (2016) el situa en la segona meitat del s. XIII. A partir del Renaixement hom el confongué amb Roger Frugardo (c. 1140 – 1195) i amb Roger Bacon (c. 1214 – c. 1294). — Formes del nom: «Rogerius Baronis», «Rogerius Baro», «Rogerius de Barone», «Rogerius».
Bibliografia
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ...", pp. 510-511
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. Roger Baron
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. Roger Baron
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 50-51, 65 i 302

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).