MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom730 (14 / March / 2026)

Frugardo, Roger (Parma, c. 1140 – 1195)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2023-09-10
Categoria social i professional
cirurgià - professor
Comentaris
Roger, dit de Parma o de Salern, fou un cirurgià i professor que exercí a Parma i a Bolonya o a la Itàlia meridional, potser a Salern, vers 1170. Era fill d'un cert Giovanni Frugardo (als mss. també Fulgardo, Fugardo o Furgadino), aparentment d'origen finlandès i arribat a Itàlia amb Frederic Barbaroja el 1154. Alguns dels seus deixebles, encapçalats per Guido d'Arezzo el Jove, posaren per escrit les seves lliçons (Practica chirurgie, Chirurgia, Rogerina o Post mundi fabricam, c. 1170-1180). Aquesta obra tingué una important recepció a Salern, on s'ha discutit l'existència d'unes Primeres Glosses Salernitanes (finals del s. XII). Roland de Parma n'elaborà un extens comentari que assolí una gran difusió (Chirurgia o Rolandina, Bolonya c. 1230), i que alhora fou comentat a Salern en les Glosses dels Quatre Mestres Salernitans (mitjan s. XIII). Entre la notable difusió en vulgar, destaca la traducció occitana en vers de Raimon d'Avinhon (c. 1200) i la traducció en francès anglonormand (s. XIII), que es conserva en un ms. profusament il·lustrat.
Bibliografia
Tabanelli (1965), La chirurgia italiana nell'Alto ..., vol. 1, pp. ***
Pazzini (1966), Ruggero di Giovanni Frugardo ..., pp. ***
Keil (1992), "Roger Frugardi"
Citrome (2005), "Frugard, Roger"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Zamuner (2017), "Ruggero di Parma"
Enllaços
Wikipedia DE
Variants del nom
Roger
Roger de Parma
Roger de Salern
Roger [mestre]

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).