MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8 (14 / March / 2026)

Albalat, Andreu d' (Aragó?, s. XIII – Viterbo, Itàlia, 1276)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2026-03-07
Categoria social i professional
ambaixador - bisbe - canceller (oficial) - confessor reial - conseller reial - religiós OP
Comentaris
Frare dominicà, molt probablement aragonès (d'Albalat de Cinca?). Fou un dels primers bisbes de València després de la conquesta de Jaume I (1248-1276), confessor, conseller, canceller i ambaixador del monarca. Paradigma de l'interès de l'alt clergat il·lustrat del s. XIII per la filosofia natural i la medicina. Teodoric Borgognoni (1205 – 1298) fou el seu capellà a la Penitencieria Apostòlica i el futur bisbe de València li proposà que, aprofitant els seus coneixements, redactés un tractat de cirurgia. Teodoric complí l'encàrrec al cap de molts anys, quan era bisbe de Bitonto (1262-1266), i dedicà l'obra a Albalat en un pròleg. — Formes del nom: Andreas Albalatus (llatí), Andreu d'Albalat (aragonès i català), Andrés de Albalat o Albalate (castellà).
Bibliografia
Olmos y Canalda (1949), Los prelados valentinos, pp. ***
Linehan (1971), The Spanish Church and the Papacy ...
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., pp. 15, 18-20 i 22-23
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 17-21, 27-32, 76, passim
Enllaços
GEC
RAH
Wikipedia CAT
Francis (sepulcre)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).