MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8576 (11 / July / 2026)

Jaacel Descatllar (fl. Besalú, 1359 – 1423)

Creació de la fitxa: 2023-10-13
Darrera modificació: 2026-07-04
Categoria social i professional
convers - físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Besalú (Garrotxa) - Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Comentaris
Metge (físic) jueu de Besalú. Besnet d'Abraham Descatllar (fl. 1315 – 1349). El 1359, als 13 anys, es casà amb Astruga, filla de Bonjuhà Benvenist. Tingueren almenys un fill, David, que aparentment no fou metge, al qual el 1379 ja es preveia casar amb Bonafilla, filla de Ferrer Bonastruc. El 1386 va donar a aquest fill dos llibres escrits en hebreu que contenien diversos tractats talmúdics. Després de 1405 visqué uns pocs anys a Castelló d'Empúries, on el 1405 comprà un seient a la sinagoga de l'aljama a Salomó Astruc. En aquest any el seu David ja era mort i ell era el tutor de les seves nétes Ester, Bellaire, Astruga i Bonadona. A l'octubre de 1416 encara era jueu però el 5 de març de 1417 ja s'havia convertit al cristianisme amb el nom de Gabriel de Perarnau. El 1423, poc abans de morir, signà una definició de deutes de Pere Curós, de Crespià. Els documents no indiquen que fos metge, que és una suposició de Grau 1968. — Formes antigues del nom: «Jaacel des Catlar», «Jaacel de Catlar».
Bibliografia
Grau Monserrat (1968), "Metges jueus a Besalú ...", p. 31
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. Jaacel des Castlar
Variants del nom
Perarnau, Gabriel de

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).