MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9995 (27 / January / 2026)

Bovelli, Antonius (fl. Avinyó, 1351 – Magallón, 1358)

Creació de la fitxa: 2024-10-02
Darrera modificació: 2026-01-26
Categoria social i professional
rellotger
Activitat professional
Patró: Papa Climent VI - Patró: Papa Innocenci VI - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Estats Pontificis - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Magallón - Perpinyà
Comentaris
Ensostrador, plomer («coopertor et operarius plumbi», «plomberius»), rellotger i bombarder való, originari de Lieja. Treballà com a ensostrador i plomer per als papes Climent VI (1291 – 1352) i Innocenci VI (1282/1292 – 1362), a Avinyó, des d'almenys 1351. Aquest any reparà la coberta de plom de la torre de Trolhas (Trouillas) del Palau dels papes, que el 1354, després d'un incendi, refaria completament. Durant aquests anys, al capdavant d'altres operaris, feu canonades d'aigua d'estany i de plom per al jardí i altres dependències del mateix palau. L'últim document en què consta com a habitant a Avinyó és de desembre de 1355. Molt probablement, conegué Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) durant la visita d'aquest a Avinyó, el Nadal d'aquell any, i, encara que no hi ha dades anteriors sobre la seva activitat com a rellotger, el 1356 el rei li encomanà la construcció d'un rellotge mecànic per al castell de Perpinyà. La construcció, sota la direcció administrativa de Ramon Sanç (fl. 1356), va finalitzar a l'octubre del mateix any. Hi va treballar al capdavant d'una companyia de divuit obers, de la qual devia ser el capataç el borgonyó Vincent de Dijon (fl. 1356). Des d'almenys 1357 era rellotger de la casa del rei i es documenta com a tal durant l'any 1358. Per l'estiu d'aquest any li fou encomanat el trasllat de dues bombardes («ballestes de tro») de Barcelona a Magallón (Camp de Borja, Aragó), al front de la guerra amb Castella, en la fabricació de les quals probablement havia intervingut. — Formes antigues del nom: «Antonius Bouelli» (llatí), «Anthoni Bouell», «Anthoni Boueyl», «Anthoni Bonell», «Anthoni Bouer de Liga» (català), on les u s'han de llegir v. — Nota: contra el parer de Beeson (1982), cal considerar prioritària la forma amb -u-, perquè és la que apareix, sens dubte, a la seva àpoca de 1356, més que les dels funcionaris reials, variables i en algun cas evident fruit de la confusió gràfica u/n existent en l'escriptura de l'època. Fa estrany que en català mai aparegui la forma amb -i final; això fa sospitar que podria no ser italià, com s'ha suposat, sinó potser occità o de més al nord. La forma «Bouer de Liga», aparentment referida el mateix personatge, sembla remetre a Lieja, a Valònia (en való Lîdje); per a altres ocurrències de la grafia catalana de la ciutat valona, i per a la presència de rellotgers valons a la Corona d'Aragó, vegeu Pere de Lieja (fl. 1457). El nom podria correspondre, en vulgar, a Bovel o Bouvel, formes documentades en francès, que serien catalanitzades pels escrivans, com llavors era costum, en Bovell o Bover.
Bibliografia
Camós i Cabruja (1936), "Dietari de l'obra del rellotge i ...", p. 425, pàssim ("Antoni Bovell")
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 81, pàssim ("Anthoni Bonelli")
Lafuente Gómez (2013), "Categorías de combatientes y su ...", p. 152, ("Antonio Bonell")
Criado Mainar - Borque Ramón (2015), El «Relox viejo» de Veruela: un ..., p. 84, ("Antonio Bonell o Bovell")
Zanetti (2017), Janello Torriani and the Spanish ..., pp. 141-329 ("Antonio Bovelli")
Variants del nom
Bovell, Antoni
Bover, Antoni
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 58r – Rendició de comptes, Reial – 1356
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 9v – Rendició de comptes, Reial – 1356

Javier Serna Box; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).