MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4522 (11 / July / 2026)

Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Liber de medicinis simplicibus [Llatí]. Traductor: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Aquesta obra és:

Traducció de: Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Kitāb al-adwiya al-mufrada [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Llibre de simples medecines [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-07-04
Darrera modificació: 2026-06-01
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134)
Títol regularitzat:Liber de medicinis simplicibus
Altres títols:De medicinis simplicibus
Traductor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Llengua:Llatí
Data:estimada - dècada de 1270
Lloc:València
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Simplari
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Sinopsi

Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Bernkastel-Kues - St. Nikolaus-Hospital Bernkastel - 309 - ff. 48r-58r
Breslau [Wrocław] - Biblioteka Uniwersytecka - III F.12 - ff. 40v-55r
Breslau [Wrocław] - Biblioteka Uniwersytecka - III.F.10 - ff. 203r-223r
Cracòvia [Kraków] - BJ - Rękopisy - 783 - ff. 158v-171r
Erfurt - Universitätsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 237 - ff. 63r-66r
Erfurt - Universitätsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 274 - ff. 2r-11v
Erfurt - Universitätsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 4º 395 - ff. 138r-160r
Leipzig - Universitätsbibliothek - 1114 - ff. 233v-248r
Leipzig - Universitätsbibliothek - 1182 - ff. 120v-127v
Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 213 - ff. 51v-63v
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 205 - ff. 207r-218v
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 7576 - ff. 63r-78r
París - BIU de la Sorbonne - Manuscrits - 128 - ff. 165r-168v
París - Bibliothèque Sainte Geneviève - 3102 - ff. 63r-66r (137-154)
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Ross. - 672 - ff. 121r- 135v
Fragmentària - Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1268 - ff. 271r-287r

Bibliografia

Edicions:Arnau de Vilanova (2004), Translatio libri Albuzale de ..., pp. 45-413 - Text original àrab i traducció llatina acarades.
Ed. traducció llatina de J. Martínez Gázquez i M. R. McVaugh
Bibliografia:Abu-s-Salt Umayya (1068-1134) (1999), Tratado de los medicamentos ...
Arnau de Vilanova (2004), Translatio libri Albuzale de ...
AVOMO XVIII (De viribus cordis), pp. 29-30/172-173

Observacions

Aquesta traducció conté un gran nombre d'imperfeccions, omissions i errors de comprensió, combinats amb una gran meticulositat a l'hora d'indicar els pesos i les mesures dels medicaments, però amb les unitats expressades segons el sistema romànic i no segons el dels apotecaris. Jacquart (AVOMO XVII, 445-446) proposà entendre-la bé com una traducció primerenca en la carrera d'Arnau de Vilanova, efectuada a València en la dècada de 1270, bé com un esborrany auxiliar, fet amb presses, mentre treballava en els Aphorismi de gradibus a Montpeller en la dècada de 1290. McVaugh (AVOMO XVIII, 29-30/172-173), comparant amb la traducció del De viribus cordis d'Avicenna, que data, en una primera versió feta a València, a finals de la dècada de 1270, i en una segona, acabada a Barcelona, el 1282, argumenta a favor de la primera opció.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).