MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op6084 (11 / July / 2026)

Hipòcrates (pseudo). Epistola Hippocrates ad Caesarem

Aquesta obra té:

Traducció: Hipòcrates (pseudo). Regiment de sanitat [Català]

Publicació de la fitxa: 2026-04-20
Darrera modificació: 2026-04-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Hipòcrates (pseudo)
Títol regularitzat:Epistola Hippocrates ad Caesarem
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII
Notes sobre la datació:Datació dels mss. més antics (Boldrini 2026 i la bibliografia que cita).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Epístola dietètica
Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Diagnòstic i pronòstic
Medicina - Farmacologia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Regiment de sanitat en forma d'epístola, pretesament enviada per Hipòcrates a Cèsar. Després d'un breu prefaci en el qual l'anònim autor exposa la matèria i l'organització de l'obra, tracta de la doctrina dels humors (1), el diagnòstic per l'orina (2) i la terapèutica, amb receptes ordenades segons les malalties que afecten el cos des del cap fins als peus (3). En alguns casos, s'hi afegeix un calendari dietètic o un repertori de simples o herbari.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Bibliografia

Bibliografia:Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., p. 21, núm. 63 (trad. occ.)
Tovar (1973-1974), "Contamination, intérferences et ..." (trad. fr. i recepció)
Kibre (1975-1982), "Hippocrates Latinus: repertorium ...", vol. 38 (1982), pp. 165-168, núm. XLVI (Regimen sanitatis [salutis] ad Caesarem)
Hunt (1990), Popular Medicine in ... (trad. fr. anglonormand i recepció)
Boldrini (2025), Un nuovo testimone veneziano dell ... (ed. trad. veneciana; llista de manuscrits)
Arlima (trad. fr.)
Arlima (trad. occ.)


Sobre el De diaeta:
Joly (1967), [Ps.-]Hippocrate: Du Régime
Joly (1960), Recherches sur le traité ...
Deroux - Joly (1978), "La version latine du livre I du ..."
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., pp. 27-29 i 58
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., pp. 3-4, 158, 349n i 624n

Observacions

Sembla prendre com a model l'Epistola Aristotelis ad Alexandrum, inclosa al Secretum secretorum pseudo-aristotèlic. Compila coneixements derivats de la doctrina hipocràtica, potser a partir de la fama del també apòcrif De diaeta. Escriptura desordenada i continguts variables segons els manuscrits. Finalitat didàctica (Boldrini 2026).

Aquesta obreta va tenir una enorme difusió, sobretot en llengües vulgars. Boldrini (2026: 31-35) en llista 60 manuscrits en francès dels segles XIII-XV (en sis dels quals l'obra també s'hi copià en llatí), cinc manuscrits en occità dels segles XIII-XIV, 31 manuscrits en anglès dels segles XIV-XV, i set manuscrits en diversos vulgars italoromànics dels segles XIV-XV. Cal sumar-hi una probable traducció catalana perduda del segle XIV (vegeu-ne la fitxa corresponent).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).