MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

tema3929 (06 / November / 2026)

Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Cap. 168: «En qual manera lo rei En Pere d'Aragó e de Secília cobrà Girona e tota la sua terra. E en qual manera aquest dit rei en Pere morí, e del gran dol que fo fet per ell»

Publicació de la fitxa: 2026-11-04
Darrera modificació: 2026-11-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Estat:completa

Identificació

Obra:Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Part de l'obra:Cap. 168: «En qual manera lo rei En Pere d'Aragó e de Secília cobrà Girona e tota la sua terra. E en qual manera aquest dit rei en Pere morí, e del gran dol que fo fet per ell»

Bibliografia

Edicions:Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 380-381

Text

Fragments destacats:«... mantinent que aquestes coses hac ordenades lo pres e l'agreujà malaltia, e enfortí's la febre sobre ell règeament. E ell, qui viu que així era, partí's de la ciutat de Barcelona per venir a Saragossa. E un dia, com ell se fo partit de Barcelona, e tenia son dret camí e hac cavalcat tro a tres o quatre lleugues, sentís's tan fort agreujat de sa malaltia, que anc no hac poder d'anar més avant, ans hac a romanir, las e ujat e fort afeblit, a un lloc que és tro a quatre lleugues de Barcelona, per nom l'Espital d'en Guerau de Cervelló, e aquí hagueren-lo a portar hòmens en bastiment de fusta tro fo a una sua vila que és en mig lloc entre Barcelona e Tarragona, e la vila aquella és apellada Vilafranca de Penedès. E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no veés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li consellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa».

Paraules clau

cansament
febre
hospital
llitera
malaltia
medicina
metge
pacient

Persones

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Pere II el Gran (1240 – 1285)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).