| Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 803, ff. 70r-74r |
| Publicació de la fitxa: 2026-10-23
Darrera modificació: 2026-10-23 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Luis García Ballester |
| Descripció |
| Autor: | Nacho Nebot |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Procés |
| Per unitat productora: | Municipal |
| Matèria |
| Botiguer – Draper – Estudiant – Febres – Hemorràgia – Judici – Mala praxi – Malaltia – Medicaments – Medicina – Mestre en medicina – Procés – Universitats – Violència |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Lleida |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Lleida - Arxiu Municipal de Lleida |
| Signatura: | Llibre de Crims, reg. 803, ff. 70r-74r |
| Òlim: | Foliació antiga. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 1407 |
| Lloc: | Lleida |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Els metges Francesc Queralt i Martín de Cabanyas tenen una disputa amb el també metge Joan Maguessa a causa d'unes discrepàncies amb el tractament d'un malalt. Diversos testimonis afirmen que després que Francesc Queralt atenguera a Bartomeu de Santafé, el pacient, el seu estat va empitjorar, presentant una greu hemorràgia, de manera que els amics del malalt van cridar de nou al metge i a Joan Maguessa per a debatre sobre el seu estat. Joan Maguessa afirma que l'hemorràgia del malalt es deu a un electuari administrat prèviament per Francesc Queralt, perquè l'electuari era calent. Francesc Queralt, molest, es defensa dient que això és fals, que havia pres molt poca quantitat i que no era calent, sinó fred. La discussió va derivar en un debat acadèmic, on se citaren diversos llibres i intervingueren uns estudiants, macips de Francesc Queralt. Un d'ells, alemany, va demanar a l'especier Jaume Soler la recepta de l'electuari, sobre la que continuaren discutint. El debat va esdevenir molt tens, i l'estudiant alemany va aplegar a empunyar una espasa. Els metges s'amenaçaren judicialment, i els amics del malalt van fer fora a Joan Maguessa. Finalment, Francesc Queralt i Martín de Cabanyas digueren a la família que el malalt no anava a morir i que el curarien per 10 fl. |
| Persones relacionades |
| 1. Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447) - acusat |
| 2. Joan Maguessa (fl. 1384 – 1407) - acusador |
| 3. Jaume Soler (fl. 1403 – 1407) - testimoni |
| 4. Martín de Cabanyas (fl. 1407) - testimoni |
| 5. Bartomeu de Santafé (fl. 1407) - esmentat |
| 6. Pasqual Senès (fl. 1407) - testimoni |
| Text |
| Transcripció: | «Lo honrat mestre Martí de Cabanyes, mestre en arts e en medicina, testis, jurat et interrogat lo dia e any damunt dits sobre la prevenció a ell, testis, lesta, e respòs e dix si saber que digmenge pus proppassat hac .VIII. dies, mestre Ffrancesch Queralt, mestre Johan Manguesa e ell, testis, foren apellats per los amichs d'en Berthomeu de Sanctafé per haver col·lació sobre la sua malaltia. E tenguda la col·lació, ell, testis, e lo dit mestre Ffrancesch Queralt anaren-se'n e mestre Johan Maguesa aturàs ab lo pacient, e segons que ha oÿt dir, lo dit mestre Johan dix que un letovari que lo dit mestre Francesch havie ordonat li havie fet venir flux de sanch e que ere stat dampnós al dit pacient. E seguís que lo dilluns següent ells tornaren a casa del dit pacient per haver altra col·lació, e aquí entre los dit mestre Ffrancesch e mestre Johan hagueren alteració, dient mestre Joan que lo flux de sanch no ere stat per nenguna de les causes rahonables que pose lo Galiè, ans ere stat per qualque cosa que havie pres per bocha que havie ubert les venes del fetge, e fo-li dit per aquells qui y eren que declaràs, e ladonchs respongué que allò ere stat per un letovari calt que lo dit mestre Ffrancesch li havie ordenat. E lavors, lo dit mestre Ffrancesch se enfelloní fort dient que açò ere una gran falsia e trahició, car lo dit pacient no havie pres del letovari sinó tant com una ametla, e que lo dit letuari no ere calt, ans ere pas fret e temprat e que ere fort útil e profitós. E lo dit mestre Johan dehie que ans ere calt e fort dampnós. E sobre allò digueren-se paraules que la .I. no sabie res e l'altre dehie semblant a l'altre, e sobre açò trameteren per libres e al·legaren sos cànons de l'Ypocràs sobre lo dit flux, e sobre un cànon que al·legà mestre Johan dix mestre Francesch: "no aqueix no sinó l'altre". E sobre açò dix un metge alamany que stà ab mestre Francesch a mestre Johan: "per Corpus Dey vós al·legats canonem falsum". E sobre açò lo dit mestre Johan se girà vers ell e digueren-se algunes paraules, les quals no li recorden, e aprés qui se'n tench sa via. — Interrogat si entre alguns ha algunes menaces ni si feren continents de gitar la mà a les armes, e dix que no, sinó solament que lo dit alamany guardà a ull través al dit mestre Joan. — Interrogat si entre los dits mestre Johan e mestre Ffrancesch hac algunes paraules sabents a violació de pau, e dix que no sinó que oý dir al dit mestre Johan que per lo letovari que lo dit mestre Francesch havie fet donar al pacient li ere vengut lo flux e ere perillós de mort.— Interrogat que havie present e dix que en Guillem Botella, Johan de Lobera, Jacme Soler, speciher, e dels perahisos e dos jóvens qui stan en la botiga d'en Bernat Aguiló.— Interrogat si ell, testis, depose per oý, amor, favor, etcètera, e dix que no.— Interrogat si ell, testis, és stat instruït o subornat e dix que no.— Generaliter, etcètera. — Dicta die. — Bernat Aguiló, botiguer de la ciutat de Leyda, testis, jurat e interrogat sobre la prevenció damunt inserta a ell, testis, lesta, etcètera. Respòs e dix si saber que stant malalt en Berthomeu de Santafè, mestre Ffrancesch Queralt, mestre Johan Maguesa e mestre Martí de Cabanyes tenien col·lació, e ell, testis, sdevench-se e tenien libres e entre ells havie alteració, e lo dit mestre Johan dix que lo letovari que mestre Francesch havie donat al pacient era calt, e lo dit mestre Ffrancesch dix que ans ere fret, car allí havia aygua d'andívia e sàndells e .IIIIe. sements e altres coses fredes qui tempraven e convencien les coses caldes, e que en tota plaça li tendrie que ere fet hon hagués altres metges. E en allò, lo metge alamany que stà ab mestre Ffrancesch Queralt vench e portà un libre, e dix que mestre Johan al·legant fals e de fet lo li mostrave en un libre, e aprés la un a l'altre responien-se dient la un a l'altre que no sabien què·s deien e que havie paraules entre ells debatent-se. E àls ell, testis, no n'hoí. — Interrogat si ell, testis, hoý dir ni veé que entre los dits metges hagués o·s seguís paraules deshonestes ni fets toquants a violaicó de pau e treva, e dix que no. — Interrogat si algun dels dits metges fue continents de gitar mà a les armes ni algunes altres, e dix que no.— XXIª junii.—
Lo honrat en Johan de Lobera, draper, testis, jurat e interrogat sobre la prevenció a el, testis, lesta, etcètera. Respòs e dix si saber que l'altre dia quant mestre Johan Maguesa e mestre Ffrancesch Queralt tenien col·lació sobre la malaltia d'en Berthomeu de Sanctafè, ço és, digmenge proppassat hac .VIII. dies, sobre sanch que lo dit Berthomeu de Sanctafé havie perduda, los dits metges se avingueren no saber lo dit mestre Johan Maguesa lo letovari que lo dit Berthomeu de Sanctafé havie pres. E segons que lo dit mestre Johan anà veure la recepta del letovari e dix a ell, testis, que aquell letovari que havie pres lo dit pacient li havie fet eixir la sanch en quantitat de miga puada(?) a gleves. E ell, testis, dix-li que tenguesen altra col·lació, e axí·s feu. E dehie lo dit mestre Johan que si lo dit pacient prenie del dit letovari tant com la primera vegada ne havia pres que atrestanta sanch li exirie, car lo dit letovari ere calt. E lo dit mestre Francesch e mestre Martí dients lo contrari, que ans ere fret. E aqui feren venir libres e no s'avingueren gens, e quant foren enmig de la col·lació ell, testis, partís d'aquí e an·à sopar e lexà aquí los dits metges e en Guillem Botella, Bernat Aguiló e Ramon de Perahís. E àls ell, testis, no·y sab. És ver que lo disabte ladonchs proppassat mestre Pere Ricart dix a ell, testis, a part que aviés en bona hora los metges, car lo dit pacient ere guarit. E aquell dia mateix al vespre lo dit mestre Ffrancesch donà-li lo dit letovari e a hora de matines la mare del pacient feu despertar a ell, testis, e a mestre Ffrancesch, e ell, testis, dix al dit mestre Ffrancesch que lo dit pacient ere mort, e lo dit mestre Ffrancesch respòs e dix que no ere, mas que d'aquí avant no procehirie en curar lo dit pacient tro que haguesen haüda col·lació. E ladonchs seguiren-se les dites col·lacions, segons damunt ha dit. — Interrogat si ell, testis, sab que entre los dites metges hagués algunes paraules injurioses ni toquaments, e dis que no. — Interrogat si depose per oy, amor, favor, etcètera, e dix que no.
[altre testimoni] [...] e aquí los dits mestre Francesch e mestre Johan alternaven sobre un letuari que lo dit mestre Francesch havie fet donar al dit pacient, dient lo dit mestre Johan que lo dit letuari ere calt e lo dit mestre Francesch dehie que ans ere fret e aquí dehien-se algunes paraules, dient mestre Francesch a mestre Johan que més sabie ell ab les soles dels peus que lo dit mestre Johan, e semblant se dehie lo dit mestre Johan a mestre Francesch, e ladonchs respòs un metge alamany dient a mestre Johan que no al·legave ver .I. testes que al·legave, e axí retiren-se.
[altre testimoni] [...] mestre Johan Maguesa, mestre Francesc Queralt e mestre Martí tenien col·lació sobre la malaltia d'en Berthomeu de Sanctafé, e segons que stant en la col·lació lo dit mestre Johan dix que lo letuari que lo dit mestre Francesch havie fet donar al pacient ere stat molt contrari com fos calt, com lo fetge era calt e sa natura e havie mester coses fredes, e lavors dix mestre Francesch que cosa freda era e que lo dit mestre Johan no·u entenie aytant partes com lo seu taló, e respòs mestre Johan dient que ell lo entenie e·l li darie a saber, car ell lo citarie davant los corts e pahers "davant los quals jo firmaré que és veritat ço que jo dies". E dix lo dit mestre Francesch: — "per lo cap d'aytal no·n firmaren ni saben que dehie, car jo us hi trametré lo mon macip que·n sab més que vos". E no s'en vehat e dir sinó falsines e botes, e lo dit mestre Johan dix que ans dehie axí veritat com ell e mestre Francesch lavós levàs de peus dient que mill temps la havie dites e que mentien per la gola, posan-li quax los dits als ulls, axí com lo li dehie a ell, testes, e mès-se al mig, car veé que lo macip de mestre Francesch se debujant-se lo macip de continent de girar la mà al costell, e dix l'altre macip que precise aquí si ere calt o fret, e ell, testes, veent-los continent dels dos macips, pregà al dit mestre Francesch que·ls fes star segues, e lo dit mestre Francesch ladonchs dix Johan stà segur e lavors ell, testes, pregà a mestre Johan Maguesa que se n'anàs, lo qual se n'anà tost casa, e los dits mestre Francesch, mestre Martí acuraren en casa dient mestre Martí que lo dit pacient estava bé e que no ere perillòs e que per .X. florins que li donaren lo guararie, e axò dix a ell, testes, e a d'altres e ell, testes, dix-li que ell los li donave e ço del seu ab que ell se obligàs a guarir-lo e romanguesen axí e lo dit mestre Francesch dix a ell, testes: "senyor en Botella, no us val que nosaltres coneixent en tots sos senyals que lo mal stà en declinació?" E ladonchs ell, testes, dix-los que pus axí·n dehien que·l curaren ab [...] e que·l tinguesen a prop, e los dits metges Francesch e mestre Martin s'empraren del dit pacient agradablement e que migantant la gina del dia ells li darien bon recepte. [...]
[Jaume Soler, especier] [...] si ell, testes, és entervengut en dues col·lacions que són stades tengudes per mestre Francesch Queralt o mestre Johan Maguesa e mestre Martí de Cabanyes sobre la malaltia d'en Berthomeu de Sancta Fe e dix que hoc a la primera col·lació fo tota vegada e a la segona fo en la darreria com li demanaren [...] Interrogat si en la segona col·lació so feu menció de algun letouari e dix que hoc. Interrogat en quina manera, respòs e dix que un jove alemany vench a ell, testes, per prec dels dits metges, Francesch e mestre Johan, dient-li que·ls portés l'escriptura e ell, testes, porta-li la dita escriptura, l'antidotari d'hon ere exida l'ordinació del dit letouari e mestre Johan pus lo libre e gira a la scriptura e legí la dita escriptura, presents tots, demostrant com en la dita ordinació havie algunes speciheres caldes per la qual rahó lo dit mestre Johan pretenie ésser lo dit letouari calt. Interrogat si lo dit mestre Francesch Queralt se enfolloní de ço que mestre Johan dehie, e dix que hoc, diens que mitigués los materials frets ab los calts e que més mutaven los frets que los calts, cart ell los havie graduats, e dix lo dit mestre Johan al mestre Francesch com los havie ell graduats respòs lo dit mestre Francesch que per ço com ne sabie més que ell e que de hon li venie a ell que més no sabie ell que ell car dix mestre Francesch que més sabie ell en les soles del peu que no sabie mestre Johan, lavors, dix mestre Johan que ell li·n starie a bona col·lació. Respòs lo dit mestre Francesch que lo dit mestre Johan no li sostendrie ab quants poders, e en Guillem Botella ab labors veent que les nones se excrexien levant-se dient lo dit en Guillem Botella havia cura del pacient e no de vostres nones, e en açò respòs lo dit alamany fort frestegament contra lo dit mestre Johan stant armat ab lo mandrat en la mà e ell, testes, mès-se contra lo dit alamany e mestre Johan dient al dit alamany ne amallàs, car ell no devie respondre a la dita col·lació e dehie lo dit alemany, tenint un libre en la mà que ell lo li mostrant per testes e respòs mestre Johan que aprenguès, que ab ell no volie disputar. Aprés en Guillem Botella pres a mestre Johan per la mà y feu-los anar. [...] ell hoÿt [...] que dix mestre Martin que mestre Johan no havie [...] dit del dit letouari com havie dit davant tot hom mas que apart ho devie haver dit. [...] Interrogat si ell, testes, sab si lo pacient stave bé ans que reebés lo dit letouari e dix que ell, testes, hoý dir als de casa com los ho demanàs si lo dit pacient stave bé que dos dies havie que no havie haguda febra. [Pasqual Senès, barber] [...] mestre Johan Maguesa fo amprat segons dix a ell, testes, que anàs visitar lo dit Berthomeu, lo qual mestre Francesch Queralt tenie en cura e que haguesen col·lació sobre la malaltia del dit Berthomeu. E lo dit mestre Johan amprà ell, testes, que l'acompanya e de fet ho feu, e ésser en casa del dit en Berthomeu de Sancta Fe trobaren aquí mestre Francesch Queralt e dos studiants seus, ço és .I. alemany e un altre e aquí ells comentaren de pratichar sobre la malaltia del dit malalt e rahonant rahonant dix lo dit mestre Johan si lo dit pacient fos stat mills refit no fore vengut en aquest punt d'aquesta sanch que fa car vos li havets ordenades coses contràries per los quals lo dit pacient és vengut en aquest fort pas. E lo dit mestre Francesch dix que ell li havie ordonat ço que ordonar en havia e que no·y havia res contrari. E sobre açò ells debatien molt e ladonchs lo dit alamany reprenent molt al dit mestre Johan e defenent lo dit mestre Francesch dix algunes paraules descorteses contra lo dit mestre Johan e girà la mà a la spasa e ladonchs los amichs del dit pacient levaren-se e digeren que·s ne anasen e de fet los veis els altres eixeren de casa e al no·y sab». |
| Bibliografia |
| Edicions: | Camps i Surroca - Camps i Clemente (1995), "Las denuncias contra los ...", pp. 245-250 |
| Citacions: | Ferragud (2026), "“E sobre açò ells debateren ..." (estudi complet del procés) |
|
