MedCat

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d' (Barcelona, 1885 – 1939)

Categoria social i professional

bibliotecari - historiador

Comentaris

Bibliotecari i historiador de la cultura. Deixeble i col·laborador d'Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona (on es formà en Filosofia i Lletres, 1902-1906) i als Estudis Universitaris Catalans. Fou secretari-redactor (1907) de l'IEC i després de la Secció Historicoarqueològica (1913), del qual fou membre des de 1918 i secretari general des de 1920, primer adjunt de la Biblioteca de Catalunya (1914), professor de l'Escola de Bibliotecàries (1917) i de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la RABLB (1924) i de l'Acadèmia Arcadia de Roma. Doctor en Filosofia i Lletres (Madrid, UCM, 1918). Dedicà gran part dels seus estudis a Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Dante Alighieri, en particular a la difusió manuscrita i impresa de les seves obres. El 1924, a l'acceptar l'herència d'un oncle, afegí el cognom Moner al seu. Al costat del seu col·lega i amic Jordi Rubió i Balaguer, tingué un paper molt destacat en la salvació del patrimoni bibliotecari català durant la Guerra d'Espanya (1936-1939) i en assegurar la continuïtat de l'IEC. Morí d'un atac de cor als pocs dies de l'ocupació del país. Conservà una important col·lecció familiar de manuscrits, pergamins, impresos antics i altres continguts, reunida per diverses branques de la família des del segle XVII, que fou cedida pels seus hereus a la Biblioteca de Catalunya en els anys 2010-2012. La seva biblioteca d'estudi es conserva a la UPF i l'arxiu personal, a l'IEC.

Enllaços

GEC
Viquipèdia CAT
Fons família Alòs-Moner (BC)

Lluís Cifuentes