MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6486 (06 / November / 2026)

Alfons de Poitiers (Poissy, Illa de França, 1220 – Corneto, Toscana, 1271)

Creació de la fitxa: 2022-04-06
Darrera modificació: 2026-11-05
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Príncep de sang reial francès, germà de Lluís IX de França (1214 – 1270) i de Carles I de Nàpols (1226 – 1285). Comte de Poitiers i de Saintonge, i senyor de la Terra reial d'Alvèrnia, per donació del seu pare Lluís VIII de França (1225), títols als quals afegí els de comte de Tolosa i marquès de Provença (Alfons III de Tolosa) pel seu matrimoni (1237) amb Joana, filla i hereva del comte i marquès Ramon VII (mort el 1249). Tots aquests dominis en feren un dels homes més rics i influents de França. Fou mà dreta del seu germà Lluís IX per a la reducció de la presència anglesa a França i per a la submissió d'Occitània. Participà a la VII croada, a Egipte (1249), on fou fet presoner amb els seus germans i tot seguit alliberat. Quan tornà a França, patí una paràlisi que es complicà amb una oftàlmia (hivern 1251-1252), per a la qual buscà l'ajut d'Abrahim (fl. c. 1252 – 1253) a través del seu vassall Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269). A la mort de la seva mare, Blanca de Castella (27/11/1252), fou regent del regne fins a la tornada del rei (1254). Al costat de Lluís IX, també participà en la VIII croada, a Tunis (1270), de la qual tornà malalt i morí a Itàlia durant el viatge de retorn.
Bibliografia
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., pp. 117-144
Ducluzeau (2006), Alphonse de Poitiers: frère ...
Luard (1872-1883), Matthaei Parisiensis, monachi ..., vol. 5, pp. 311-312 (paràlisi)
Paris (1840-1841), Grande chronique, vol. 7 pp. 309-310 (paràlisi)
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Imago Mundi
Destinatari als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253
Temes
Desclot, Bernat (m. 1288), Llibre del rei En Pere >> Cap. 4: «En qual manera lo rei En Pere d'Aragó engendrà son fill lo rei En Jacme, qui pres Mallorques»

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).