MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom709 (14 / March / 2026)

Baron, Roger (fl. Montpeller, s. XIII)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2026-03-10
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: França (regne) - Montpeller (senyoria)
Localitats: Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge, potser de Normandia i format a París o a Montpeller, d'on sembla que fou professor i, segons un ms., canceller de la Facultat de Medicina. Tanmateix, aquestes dades depenen de la informació present als manuscrits de la seva obra, un compendi medicopràctic de gran difusió els manuscrits més antics del qual són del segle XIII, i en general nombrosos. Així, un manuscrit del segle XIII diu que era canceller de la Universitat de Montpeller, un del segle XIV l'anomena "Rogerius de Normannia", i un altre en francès del segle XV l'anomena "maistre Rogier de Baron, cirurgien et maistre licencié à Paris". No s'ha estudiat què hi pot haver de cert i què de manipulat en aquestes informacions. Sembla més creïble la pertinença a Montpeller, atès que Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396) el cita entre els mestres montpellerins i també apareix citat en unes qüestions disputades d'aquest origen, mentre que a la traducció francesa del s. XV s'adaptaria el referent geogràfic i acadèmic a París per satisfer el seu públic. També és citat per John of Gaddesden (Rosa medicine o Rosa anglica, s. XIV-1), potser format a Montpeller. La seva Practica, coneguda també com Rogerina, fou citada com a contemporània o pròxima en el temps al comentari de Jean de Saint-Amand a l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, escrita vers 1262-1280, i el capítol sobre les malalties dels ulls és molt semblant al de Teodoric Borgognoni, Cyrurgia seu Filia principis (quatre versions de c. 1240-1270). Pansier (1904) interpretà que Roger el copià de Teodoric i en deduí una cronologia per a l'autor en l'últim terç del segle XIII; Wickersheimer (1936) optà per ser més prudent. Bosc (2016) el situa en la segona meitat del s. XIII. A partir del Renaixement hom el confongué amb Roger Frugardo (c. 1140 – 1195) i amb Roger Bacon (c. 1214 – c. 1294). — Formes del nom: «Rogerius Baronis», «Rogerius Baro», «Rogerius de Barone», «Rogerius».
Bibliografia
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ...", pp. 510-511
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. Roger Baron
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. Roger Baron
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 50-51, 65 i 302

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).