MedCat

Abraham Descatllar (fl. Besalú - Girona - Barcelona, 1315 – 1349)

Categoria social i professional

autor - físic - jueu - metge - metge municipal - prestador

Activitat professional

Patró: Rei Alfons III el Benigne - Privada i municipi - Privada i nobles - Privada i rei

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú (Garrotxa) - Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Girona

Comentaris

Metge (físic) jueu, pertanyent a una família de metges originaris de Perpinyà que s'havia establert a Narbona durant la dècada de 1280 i que emigrà a Catalunya arran de l'expulsió dels jueus de França el 1306. Fill de David Descatllar (fl. 1273 – 1315), que s'establí a Besalú. Quan el seu pare morí, Abraham ja era un metge reconegut. El 1315 fou contractat per la vila de Castelló d'Empúries i pel comte Ponç (VI) d'Empúries, amb un sou de 600 ss b. anuals, però al cap d'un any tornà a Besalú (McVaugh 1993 i 2011-2012). Durant les dècades de 1320 i 1330 fou cridat per assistir tres dels fills de Jaume II el Just (1267 – 1327), els infants Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), Joan d'Aragó (1302 – 1334) i, ja essent rei, Alfons III el Benigne (1299 – 1336) (McVaugh 1993). Fou metge d'aquest darrer, que el 1327 intervingué a favor seu davant el veguer de Girona perquè li fossin pagats uns deutes. El 1328, Alfons li atorgà l'exempció d'impostos per haver guarit l'infant Pere [Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)] el qual, ja rei, el 1336 li confirmà tots els privilegis. El 1334 Alfons el cridà de Besalú (on residia) a Barcelona per assistir-lo en una malaltia (Rubió 1909; McVaugh 1993). Fora de la família reial, cuidà el noble Ponç de Rocabertí en la seva darrera malaltia, que li llegà en testament 500 ss b., i que el juny de 1332 cedí al vescomte Jofre (V) de Rocabertí. El 1333 es traslladà a Barcelona per atendre la malaltia del jueu Rubén Vidal, cobrant 450 ss. També practicà el prestamisme, i així el 1336 cobrà un préstec a Peralada (LGB). Es casà amb Bonadona Sasala (fl. s. XIV-1), membre d'una prominent família de metges, germana de Mossé Sasala (fl. s. XIV-1), de Perpinyà, i Abraham Sasala (fl. 1326 – 1332), de Puigcerdà, però el 1334 se'n separà (Grau 1972). Fou autor de diverses obres mèdiques que es conserven (Steinschneider 1858 i 1893), entre les quals un tractat sobre les febres ('Aleh ha-refu'ah, 'Fulla de la curació' / 'Aleh ra'anan, 'Fulla exhuberant', Besalú 1326), escrit a instància dels seus amics, i un altre on discutí la natura de la pesta de 1348 (Ma'amar be-qaddaḥot divriyyot u-minei qaddaḥot, 'Tractat sobre les febres pestilencials i altres menes de febres', Besalú 1349, ed. Pinkhof 1891 i Einbinder 2026). Fou mestre del metge i filòsof Mossé Narboní (fl. s. XIV-1), que en lloà el tractat de les febres en la seva obra mèdica Sefer oraḥ ḥayyim ('Camí de vida'), escrit a Sòria vers 1350-1362. El rabí, filòsof i traductor provençal Kalonymus ben Kalonymus (Arle, 1286-1328) dedicà la seva obra moral Eben boḥan ('Pedra de toc', 1323) a deu personatges notables del seu temps, entre els quals Abraham. El perpinyanès Profiat Duran [Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414)] n'obtingué la nota astronòmica que esmenta al seu comentari sobre la Moré něbukim ('Guia dels perplexos') de Maimònides (1138 – 1204). — Formes antigues del nom: «Abraham de Castlario», «Abrahe de Castlario», «Abraham dez Castlars», «Abraham de Castlar / des Castlar / des Castlars», «Abraam des Castlars» (llatí, als darrers amb formes en català); קשלרי «Kashlari», רישקשלאר «Rishkashlar» (des Caslar) (hebreu).

Bibliografia

Carmoly (1844), Histoire des médecins juifs ..., p. 102
Pinkhof (1891), Abraham Kashlari over Pestachtige ... ("Abraham Kashlari")
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 794 i 973
Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", p. 644 i ss.
Gross (1897), Gallia judaica: dictionnaire ..., pp. 618-621
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. Caslari, Abraham ben David
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 489 ("Abraham des Castlar")
Grau Monserrat (1968), "Metges jueus a Besalú ...", pp. 30-31 ("Abraham des Castlar", "David des Castlar", "els Des Castllar")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. Abraham des Castlar
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. Abraham des Castlar
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 33, 58-59, 62 i 191-193 ("Abraham des Castlar")
Bos (1995), "R. Moshe Narboni, philosopher and ...", p. 226 ("Abraham Caslari")
Barkai (1998), "Jewish treatises on the Black ...", pp. 10-11 ("Abraham ben David Caslari", "Abraham Caslari)
Kley (2006), Der Schwarze Tod im ... ("Abraham Kaslari")
Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ...", pp. 33-34 ("Abraham Caslari")
McVaugh (2011-2012), "El món mèdic de Castelló ...", pp. 13 i 15 ("David de Castlar", "Abraham de Castlar")
Einbinder (2026), A Jewish Physician's Response to ... ("Abraham Caslari")
LGB, llibreta 14, f. 28
McVaugh, llibretes

Enllaços

Galeria de Metges Catalans ("Abraham Ben David Caslari")
Viquipèdia CAT ("Abraham ben David Caslari")
Epidèmies a l'Edat Mitjana ("Abraham Caslari")

Variants del nom

Abraham Caslari
Abraham ben David Caslari

Prestador als documents

Girona - AHG - Notaria de Peralada – vol. 31, f. 71v – Debitori, Notarial – 2 agost 1336

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes