MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom9995 (27 / January / 2026)

Bovelli, Antonius (fl. Avinyó, 1351 – Magallón, 1358)

Creació de la fitxa: 2024-10-02
Darrera modificació: 2026-01-26
Categoria social i professional
rellotger
Activitat professional
Patró: Papa Climent VI - Patró: Papa Innocenci VI - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Estats Pontificis - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Magallón - Perpinyà
Comentaris
Ensostrador, plomer («coopertor et operarius plumbi», «plomberius»), rellotger i bombarder való, originari de Lieja. Treballà com a ensostrador i plomer per als papes Climent VI (1291 – 1352) i Innocenci VI (1282/1292 – 1362), a Avinyó, des d'almenys 1351. Aquest any reparà la coberta de plom de la torre de Trolhas (Trouillas) del Palau dels papes, que el 1354, després d'un incendi, refaria completament. Durant aquests anys, al capdavant d'altres operaris, feu canonades d'aigua d'estany i de plom per al jardí i altres dependències del mateix palau. L'últim document en què consta com a habitant a Avinyó és de desembre de 1355. Molt probablement, conegué Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) durant la visita d'aquest a Avinyó, el Nadal d'aquell any, i, encara que no hi ha dades anteriors sobre la seva activitat com a rellotger, el 1356 el rei li encomanà la construcció d'un rellotge mecànic per al castell de Perpinyà. La construcció, sota la direcció administrativa de Ramon Sanç (fl. 1356), va finalitzar a l'octubre del mateix any. Hi va treballar al capdavant d'una companyia de divuit obers, de la qual devia ser el capataç el borgonyó Vincent de Dijon (fl. 1356). Des d'almenys 1357 era rellotger de la casa del rei i es documenta com a tal durant l'any 1358. Per l'estiu d'aquest any li fou encomanat el trasllat de dues bombardes («ballestes de tro») de Barcelona a Magallón (Camp de Borja, Aragó), al front de la guerra amb Castella, en la fabricació de les quals probablement havia intervingut. — Formes antigues del nom: «Antonius Bouelli» (llatí), «Anthoni Bouell», «Anthoni Boueyl», «Anthoni Bonell», «Anthoni Bouer de Liga» (català), on les u s'han de llegir v. — Nota: contra el parer de Beeson (1982), cal considerar prioritària la forma amb -u-, perquè és la que apareix, sens dubte, a la seva àpoca de 1356, més que les dels funcionaris reials, variables i en algun cas evident fruit de la confusió gràfica u/n existent en l'escriptura de l'època. Fa estrany que en català mai aparegui la forma amb -i final; això fa sospitar que podria no ser italià, com s'ha suposat, sinó potser occità o de més al nord. La forma «Bouer de Liga», aparentment referida el mateix personatge, sembla remetre a Lieja, a Valònia (en való Lîdje); per a altres ocurrències de la grafia catalana de la ciutat valona, i per a la presència de rellotgers valons a la Corona d'Aragó, vegeu Pere de Lieja (fl. 1457). El nom podria correspondre, en vulgar, a Bovel o Bouvel, formes documentades en francès, que serien catalanitzades pels escrivans, com llavors era costum, en Bovell o Bover.
Bibliografia
Camós i Cabruja (1936), "Dietari de l'obra del rellotge i ...", p. 425, pàssim ("Antoni Bovell")
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 81, pàssim ("Anthoni Bonelli")
Lafuente Gómez (2013), "Categorías de combatientes y su ...", p. 152, ("Antonio Bonell")
Criado Mainar - Borque Ramón (2015), El «Relox viejo» de Veruela: un ..., p. 84, ("Antonio Bonell o Bovell")
Zanetti (2017), Janello Torriani and the Spanish ..., pp. 141-329 ("Antonio Bovelli")
Variants del nom
Bovell, Antoni
Bover, Antoni
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 58r – Rendició de comptes, Reial – 1356
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 9v – Rendició de comptes, Reial – 1356

Javier Serna Box; Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).